Va bé l’Acupuntura per deixar de fumar?
Com sempre, és molt difícil generalitzar; per la consulta ha passat gent que sí, que ha aconseguit canviar l’hàbit, i d’altra que no.
I de què depèn l’èxit?
Doncs, després de donar-hi algunes voltes, crec que depèn de si realment és el moment per la persona que entra per la porta o no l’és. I nosaltres, els professionals, el què fem amb diferents eines, estratègies i recursos és acompanyar aquest moment.
Que sigui el moment correcte vol dir sentir i confiar que és possible el canvi, vol dir ser sincer amb un mateix i ser capaç de mantenir un compromís, haver trobat motivacions pròpies internes i externes que portin a una única decisió, a una determinació que es tradueix en paraules i fets, per no defallir davant l’altre. Tot plegat, com en qualsevol procés terapèutic, endegat no des de la resistència i el càstig sinó des de l’amor i la responsabilitat cap un mateix.
Tot això és el que es belluga a la consulta, amb el pacient i les agulles. Expliquem, explorem, sentim, elaborem, comprenem, fixem, establim, reconduim, introduim, eliminem, identifiquem, movem i removem fins que s’assoleix un nou equilibri, en aquest cas, sense el fum tabac.
A nivell físic (que és sovint al què limitem o traduim la majoria de processos) s’ha estudiat que l’acupuntura i l’auriculoteràpia tenen un efecte reductor de l’ansietat i de l’estrès que pot provocar l’abstinència a la nicotina i tenen també repercusió en les àrees cerebrals relacionades amb la motivació i la recompensa.
Canviar hàbits nocius, canviar automatismes poc constructius, és del més elaborat i meritori que podem fer com a persones, així que enhorabona a totes aquelles que ho heu aconseguit i també a les que esteu treballant per aconseguir-ho.
A totes les que us ho estigueu plantejant, quan trobeu el moment, us espero per començar la feina!
Per acabar, aquí us transcric el testimoni real d’una de les persones a qui vaig acompanyar en el seu procés de deshabituació tabàquica i que porta ja gairebé un any sense fumar. Gràcies per les teves paraules.
“Venir a Acupuntura va representar disposar d’un espai on tenir presa de consciència de com anava el procés i donar-li valor; un pegat els dies de més ansietat amb aquella combinació màgica que em deixava com en trance; un reforç positiu. On més vaig ho vaig notar va ser amb l’ansietat i en prendre’m les sessions com una recompensa/regal personal. Sentir-me acompanyada i que tenien cura de mi. Al final però, també tenia ganes de provar com continuava sense l’acupuntura, tenia curiositat per saber si podria. Com que al principi és el pitjor, i havia estat acompanyada, també llavors estava més forta per seguir. Ara la lluita continua en petits moments en què apareix un pic de ganes, quan ho associo amb alguna altra història, però tal com ve, també desapareix ràpid”
