L’ACUPUNTURA (acus=agulla, pungere=punció), és probablement el més complet dels sabers terapèutics propis de la Medicina Tradicional Xinesa. Els altres recursos curatius són la Fitoteràpia (farmacopea amb plantes), el TuiNa (massatge terapèutic) i el Qi Gong (gimnàstica energètica)
L’ACUPUNTURA és un abordatge natural que juga a favor de les pròpies dinàmiques de salut del/la pacient. Amb les sessions, portem al cos-consciència la indicació i guia per a que el Qi (fluxe o alè vital) retorni al seu estat de funcionament esencial o, el què és el mateix, al seu estat d’equilibri intern, dinàmic i saludable. Com que “tal i com és a dins, és a fora”, si internament tot ocupa correctament el seu lloc i la seva funció, i aquesta coherència troba lliures les vies d’expresió cap a l’exterior, a fora, la realitat de la persona també s’anirà ordenant simultàniament. Per tant, actuant sobre el Qi, actuem de manera integrada en totes les dimensions de la persona: física, emocional, mental, socio-familiar, energètica i espiritual.
L’ACUPUNTURA es fonamenta en les bases filosófico-conceptuals del pensament i la cultura xinesa clàssica, que entèn el funcionament de l’esser humà com una expressió més dels mecanismes ciclícs i dinàmics que veiem a la natura. Aquest coneixement, s’estructura en diverses teories (Yin-Yang, 5 Moviments, Meridians i Colaterals, Nivells energètics, Zang-Fu, Punts), a partir de les quals s’elabora l’orientació diagnòstica i el pla de tractament. Des de la perspectiva moderna, els estudis realizats en les últimes dècades justifiquen i expliquen a nivell fisiològic i neuroanatòmic occidentals alguns dels seus mecanismes d’acció.
L’ACUPUNTURA, com a técnica, consisteix en la inserció i manipulació de fines agulles metàl·liques, estèrils i d’un sol ús, a uns punts específics del cos per aconseguir el guariment de la disfunció i la millora de l’estat de la persona.
PER A QUÈ I PER A QUI ÉS L’ACUPUNTURA?
Característicament, al fonamentar el diagnòstic en una interpretació holística i integrada de tota la simptomatologia del/la pacient, és freqüent que al resoldre’s un aspecte, paral·lelament, molts d’altres malestars acabin guarint també. Així, és el conjunt global de l’individu que es beneficia del tractament.
Per tractar-se d’una medicina preventiva, natural, respectuosa i reconstituient, resulta ser un recurs ideal per a totes aquelles persones que vulguin trobar un moment per cuidar-se i reajustar els seus circuits de benestar.
Apunts històrics sobre la Medicina Tradicional Xinesa
El terme Acupuntura es va començar a emprar al s.XVII pels jesuites provinents d’Europa que vivien llavors a Xina. Però els origens d’aquest saber es remunten molt més enllà i van lligats als inicis de la Medicina Tradicional Xinesa.
El punt de partida és la transmisió oral d’una sèrie de coneixements sobre cosmologia i cosmogonia i sobre les dinàmiques de manifestació i funcionament de la vida en totes les seves dimensions que, posteriorment, es van anar compilant en textos. Uns textos que han arribat fins a dia d’avui, conformant el corpus teòric actual d’aquest sistema mèdic. Els manuscrits més antics daten del 1300 aC però en ells no es parla de medicina pròpiament. Els seus missatges són hermètics i críptics i per ser compresos correctament requereixen, a més d’un estudi minuciós i d’un domini excel·lent de la llengua xinesa, un cultiu vital previ basat en la tradició clàssica. Els primers textos mèdics són del 168aC, de quan daten també les primeres referències a agulles com a instrument terapèutic, tot i haver-se’n trobat de més antigues.
L’arribada de la Medicina Xinesa a Occident es dóna en dos períodes, un primer a finals del s.XVII, sent França el primer país en promocionar intercanvis de coneixements i investigacions “científiques” i, posteriorment, un segon, durant la segona meitat del s.XX, també amb França com a país pioner, extenent-se fins a i des d’EEUU a la resta d’Europa. A Espanya i Catalunya, des dels anys 60-70 cada cop hi ha més acceptació d’aquesta medicina de tradició milenària, a l’hora que es van fent esforços per aproximar-la socialment a tot aquell que necessiti guariment.
A pesar de les limitacions del mètode científic per explicar i avaluar l’efectivitat del tractament amb Acupuntura, darrerament estan sorgint molts estudis que correlacionen els efectes acupunturals amb les bases de la Neuroanatomia i Fisiologia modernes (sistema nerviós autònom, eix psico-neuro-immuno-modulador…) i que donen validesa externa a aquesta via curativa de tradició mil·lènaria.
Els punts d’Acupuntura
Els punts d’Acupuntura XUÉ (穴) són els punts específics de l’anatomia corporal on insertem les agulles. Físicament, de manera conceptual, són espais buits”o petites cavitats; funcionalment són nusos energètics dels meridians d’Acupuntura, canals o venes. Aquests trajectes recorren el nostre cos, connectant òrgans i vísceres, l’interior amb l’exterior, el dalt i el baix i el dret i l’esquerre a mode de trama/xarxa energètica universal. Mitjançant la seva estimulació, gràcies als punts d’Acupuntura, es restitueix el dinamisme correcte de l’organisme i es reequilibra l’estat de salut de l’individu.
CONTACTE
- C/ Rocafort num 68 - 1r 2a - 08015 Barcelona
- 646819652
- info@puntdacupuntura.cat
- Dilluns 14h-19h // Dimarts 13h-19h // Dimecres 9’30h-16h // Dijous 14h-19h
- Possibilitat de visites domiciliàries
