Avui em prenc la llicència de compartir amb vosaltres una part del diari que vaig escriure just ara fa un any, durant els tres mesos que vaig estar a Beijing.
Anava a diari al BJ Guangji Traditional Chinese Medicine Hospital a passar visita, pels matins, al costat del Dr Bai i la Dra Qin, metges adjunts del Departament de Medicina Tradicional de l’esmentat hospital. Allà la medicina tradicional està inclosa en la cartera de serveis del sistema de salut com una especialitat més i els pacients hi assisteixen amb normalitat, ja que el seu cost està cobert per l’assegurança mèdica de la que disposa tota persona amb contracte laboral. Per ells és quelcom natural el combinar la medicina natural amb la medicina moderna sense cap mena de problema, ho porten fent durant anys.
Cada matí, passaven per planta (de 8 llits) uns 30-35 pacients, que rebien tractament amb Acupuntura i amb les altres tècniques associades (gua sha, ventoses, sagnies, auriculoteràpia, etc). Hi anaven amb una freqüència d’entre 2 i 3 cops per setmana, en tandes de 8 sessions com a mínim, de mutu propi o derivats per altres especialistes del mateix hospital.
Metges i estudiants en pràctiques atenien sense parar i la dinàmica del dia a dia resultava ben àgil. Tot, evidentment, en xinès, amb alguna traducció al anglès del Dr Bai.
“El Dr Bai té l’habilitat, la tècnica, l’experiència i la seguretat de qui coneix allò que fa perquè ho ha viscut, ho ha estudiat i ho ha estimat. Aquella tranquilitat de qui no té res a demostrar, sinó encara espai per aprendre i moltes ganes de compartir. És un d’aquells professionals que, a mode d’artesà, fa semblar fàcil i senzill allò que probablement li ha costat anys adquirir.
La Dra Qin té molta força, un magnetisme especial que genera friccions i connexions potents. És qui m’està fent viure això des d’un altre lloc. Amb ella estic aprenent a no desesperar, a no voler imposar el meu ritme o la meva manera amb preguntes impacients, a confiar, a explorar diferents maneres d’apropar-m’hi, a respectar, a intentar entendre actituds sense jutjar… A saber apreciar el què totes les persones tenen per oferir. A ser al costat pel fet de ser-hi, sigui com sigui, i així i tot moments únics es van succeint. A no demanar res a canvi i transformar jo la realitat. Sovint no em tradueix, no em diu… no fa si no li neix, no es sent en deute, sembla que no empatitzi però en realitat és molt sincera. I és així que m’està obligant a percebre diferent: des de la pell, des de la mirada, des de la tonalitat de la veu i l’expresió gestual… I resulta que així, observant molt, obrint i deixant que arribi tot, 
posant-hi tota la meva atenció, arribo igual a les històries de la gent… perquè l’essència de les coses no entén d’idiomes, va més enllà, i això és el que estic experimentant aquí. Una manera de ser/estar molt connectada al present, no tant des de la raó i la comprensió intelectual, sinó des de la comprensió més global dels fenòmens que m’arriba pels sentits, de més enllà. És un no voler més que el que està passant en el moment, que enganxa. El QiGong, amb el seus obrir i tancar, començar i acabar, també. La caligrafia xinesa probablement igual… Aquesta calma imperfecta que ofereix cada moviment de la vida.”
