La primera part d’aquest segon escrit sobre salut i perspectiva de gènere està basat en l’article del dia 04 de març del 2018, publicat al diari Crític. Planteja 5-dificultats-que-troben-les-dones-en-una-sanitat-pensada-pels-homes
Parla sobre la invisibilització de les dones en els estudis mèdics. Aquests estudis són els que es realitzen per comprovar l’eficàcia dels tractaments, bàsicament farmacològics. Tot i la constatació que molts fàrmacs responen diferent en homes i dones per diferències en el metabolisme, hi ha discriminació en la inclusió de les dones en aquests estudis (assajos clínics), pel què les conclusions que se’n deriven, tot i ser “basades en l’evidència científica”, no són vàlides per a les dones.
També explica la històrica infrarepresentació de les dones en els estudis sobre patologia cardiovascular. L’expressivitat de la malaltia és diferent segons el sexe, així es pot estar infradiagnosticant o retrassant el diagnòstic en dones, degut al desconeixement sobre les característiques de la malaltia quan es presenta en elles. També hi pot haver biaixos quant a prevenció ja que, respecte els hàbits predisponents, els estudis poden haver quedat desfasats.
Un tercer punt explica la major prevalença de trastorns crònics en les dones, probablement en relació als condicionants socials que determinen les desigualtats de gènere. Aquest fet pot comportar una sobremedicalització de les dones segons com s’interpretin i s’abordin els problemes.
Una altra dificultat que es comenta a l’article és la falsa percepció que existeix que les dones es queixen més sobre la seva salut que els homes. S’ha estudiat que no es deu a un llindar inferior de resistència al dolor o a una facilitat genètica per a la queixa en les dones, sinó a la major prevalença de trastorns crònics concomitants. És a dir, a igual nombre de problemes de salut, homes i dones ens queixem igual.
Finalment, el cinquè punt parla de la necessitat d’introduir, en els estudis reglats, les diferències en les patologies entre homes i dones, per evitar errors diagnòstics i terapèutics.
Aquest article, doncs, mostra algunes de les característiques i de les conseqüències negatives per a les dones, en l’atenció a la seva salut des del sistema mèdic imperant, immers en la cultura occidental, moderna i heteropatriarcal .
L’Acupuntura, com sabeu, no neix ni està inclosa dins aquest sistema mèdic imperant. Prové d’una altra cultura, d’una altra manera d’entendre la vida, i les seves arrels ancestrals li permeten escapar d’alguns dels paranys dels sistemes de poder actuals.
Assajos clínics, sobremedicalització, anàlisi, fragmentació i lògica dels problemes de salut no van massa amb l’Acupuntura. Ella treballa des de l’hemisferi cerebral dret, amb la síntesi i l’analogia de tot el què ressona d’una mateixa realitat en un. De fet, per aquest motiu, no encaixa del tot amb els models actuals de validació basats en el mètode científic (sobre-les-limitacions-del-metode-cientific-per-avaluar-els-resultats-dels-tractaments-amb-acupuntura)
L’Acupuntura treballa des d’un altre paradigma, que integra els oposats. Treballa des de l’ésser, i per tant, inclou en la seva valoració, els condicionants interns i externs. Procura, d’alguna manera, amb la seva mirada no tenyir de cap patró establert la realitat; parteix de valorar l’essència natural de l’individu sigui quin sigui el seu gènere, per tant, també detecta quan aquest atribut està fent-lo disfucionar. En aquest sentit més essencial, més original, l’Acupuntura té una mirada feminista.
