De la mateixa manera que fa uns dies publicava una entrada sobre les limitacions del mètode científic per avaluar els resultats dels tractaments amb Acupuntura, avui enllaço, per als més escèptics, aquest article de lavanguardia del 2011 on s’explica quines patologies tenien, llavors, més evidència científica per a ser tractades eficaçment amb Acupuntura.
Destaquen: -DOLOR LUMBAR: Se li reconeix a l’Acupuntura que millora el dolor lumbar a curt plaç i la funcionalitat.
-CEFALEA TENSIONAL: Bona alternativa al tractament farmacològic en pacients amb cefalees tensionals freqüents o cròniques.
-MIGRANYES: Es reconeix l’Acupuntura com a tractament de primera elecció de la migranya. És més efectiva que els fàrmacs habituals i amb menys efectes secundaris.
-ESPATLLA DOLOROSA: En casos crònics amb una probable tendinitis de base, l’Acupuntura és tan eficaç com el tractament habitual amb antiinflamatoris i rehabilitació.
-FOGOTS: S’accepta que millora tant els fogots menopàusics com els provocats pel tractament del càncer de mama.
-RINITIS AL·LÈRGICA: L’eficàcia de l’Acupuntura és més evident en els casos d’al·lèrgia perenne/permanent que en els de l’al·lèrgia estacional.
-OVULACIÓ: Molt racomanada i eficaç en casos d’infertilitat per ovaris poliquístics.
-SÍMPTOMES ONCOLÒGICS: L’Acupuntura evita amb eficàcia molts dels efectes adversos dels tractaments amb quimioteràpics com són: nàusees, vòmits, fogots, sequedat de mucoses, insomni, fatiga, ansietat o depresió.
L’article també fa una breu referència a les correlacions anatòmiques dels efectes dels tractaments amb Acupuntura. Tot aquell que algun cop m’ha preguntat “Però com cura l’Acupuntura si no hi ha química?” i vol una explicació des del paradigma de la medicina occidental, en la part central del text la trobarà: substàncies que s’alliberen a nivell local, àrees del sistema nerviós perifèric i central que s’estimulen, efectes a nivell d’oxigenació dels teixits, etc.
Espero que sigui del vostre interès!
