Actualment existeixen, a grans trets, tres corrents de pensament respecte com enfocar l’estudi, el desenvolupament i l’evolució de l’Acupuntura.
Una primera corrent que defensa l’apronfundiment en les ensenyances dels textos clàssics per a avançar en el contingut teòric i l’aplicació pràctica d’aquesta via terapèutica tradicional. Cal un coneixement minuciós de la llengua i el context històric i cultural xinès per no caure en versions mal interpretades o fonts poc sòlides dels diversos cànons i tractats que van ser compilats fa segles i que han arribat fins a dia d’avui. Aquesta corrent parla de Medicina Clàssica Xinesa i abarca una visió de la salut i de la vida integrada amb la naturalesa en tots els seus fenòmens. www.medicinaclasicachina.org
Per altra banda existeix la Medicina Tradicional Xinesa o també anomenada Medicina Tradicional Maoista, que és la versió “occidentalitzada” de la Medicina Clàssica Xinesa. Quan, a partir de la Revolució Cultural (1966-1976), Xina va començar a exportar els seus coneixements en aquesta disciplina, es va adaptar molta de la informació que existia a la manera de pensar i d’entendre el món Occidental per facilitar-ne l’aprenentatge i compatibilitzar i unificar llenguatges. Aquest enfoc de la Medicina Xinesa és el més popular i el que major difusió ha tingut per Europa i EEUU des de llavors.
Finalment, al llarg de l’última dècada, ha sorgit una nova corrent pel què fa a l’Acupuntura, l’anomenada Acupuntura Neuroanatòmica o Contempòria. Ubicant-se dins els paràmetres moderns del paradigma científic, defensa la restricció d’aquest corpus ampli de coneixement mèdic, clàssic i tradicional, als criteris interpretatius de la Neuroanatomia moderna i als sistemes de validació del mètode científic. Gràcies a l’esforç adaptatiu i evolutiu que s’està fent en aquesta direcció, cada dia l’Acupuntura i els seus efectes es comprenen més a nivell químic i neuroanatòmic i ha demostrat ser efectiva, amb l’aval del filtre metodològic científic, en diverses patologies. www.scacb.cat
