El Nervi Facial o VII Parell Cranial conté tant fibres sensitives, 
responsables parcialment del gust, com fibres motores, encarregades de la inervació de la musculatura de la cara. Quan aquest nervi s’afecta a nivell perifèric (no per causa d’un Ictus -sistema nerviós central- sinó per lesió directa del nervi), les seves funcions es veuen mermades i parlem de Paràlisi Facial Perifèrica o Paràlisi de Bell.
Aquest trastorn cursa amb la pèrdua parcial o total de la força i moviments de la musculatura facial. El pacient presenta impossibilitat d’oclusió palpebral completa -signe de Bell- per manca de to a la parpella inferior (ectropion) i superior, caiguda de la parpella superior, desviació de la comissura bucal, inexpressivitat facial (desapareixen les línies del solc nasogenià, les línies del front…) amb problemes associats com el llagrimeig constant o la fuita d’aliments i de saliva pel cantó paralitzat de l’orifici bucal.
És la més freqüents de totes les paràlisis de nervis cranials i afecta tant a homes com a dones a partir dels 6 anys d’edat. En el 99% dels casos l’afectació és unilateral. La causa és desconeguda, tot i que s’atribueix, en general, a una inflamació del nervi deguda a una infecció vírica (especialment la família dels virus Herpes). S’associa amb relativa freqüència a algunes malalties sistèmiques i a l’embaràs.
Sol evolucionar amb una presentació aguda, en la que els símptomes arriben al seu màxim en 48h. Posteriorment el període de recuperació és molt variable. Generalment s’inicia a les 2 setmanes d’inici del quadre, tornant a la seva funció normal als 3-6 mesos, però no són pocs els casos en què els símptomes duren força més temps o no s’arriben a recuperar del tot.
El tractament que des de la Medicina moderna es prescriu
es basa en l’administració de corticoesteroides (Prednisona) per reduir la inflamació i tractament antivíric, dirigit a la família del virus Herpes (Aciclovir), amb resultats molt diversos.
El cas que us presento és el d’una dona de 68 anys, que va venir a visitar-se a finals de setembre, per una Paràlisi de Bell severa iniciada feia 2 mesos. Ja havia fet el tractament mèdic convencional que abans he esmentat i tot i així no presentava cap mena de milloria. L’electromiograma que li havien fet mostrava una axonotmesi completa del VII PC i tant l’informe del neurofisiòleg que li havia realitzat la prova com el del neuròleg que la visitava parlaven de pronòstic dolent, a molt llarg termini (mínim un any) amb possibles seqüeles.
Hem realitzat sessions d’Acupuntura amb freqüència de 2cops/setmana durant 2 mesos. I aquest és el resultat de l’evolució fins al moment actual, clarament favorable. Tot i que la funcionalitat del nervi facial no està 100% recuperada encara, hi ha indicis evidents de milloria.
En el terreny de l’evidència científica, l’estat actual de la qüestió pel què fa a les investigacions sobre l’efectivitat del tractament amb Acupuntura per les Paràlisis Facials Perifèriques és que manquen estudis d’alta qualitat que permetin treure’n qualsevol conclusió (cochrane)
