Com probablement haureu llegit als mitjans (elpais), el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha inhabilitat un metge per haver receptat “aigua de llum” a un pacient amb melanoma terminal (càncer de pell) amb finalitats curatives per valor de 20.000 euros, un tractament de 3 mesos.
A partir d’aquí, el COMB ha redactat un document (actualitat) sobre l’ús d’aquestes teràpies, sempre com a complementàries i mai curatives/alternatives en pacients malalts de càncer.
Fins aquí d’acord. No és professional, ètic ni humà estafar persones en situació de màxima vulnerabilitat. Estem parlant de mala praxi donat que no es va oferir una informació real sobre les opcions de tractament i pronòstic, amb els conseqüents danys físics, emocionals i espirituals pel pacient, en pro del profit econòmic del professional.
El problema, i el què no és correcte tampoc, és difondre, a partir d’aquest fet, que totes les teràpies naturals que s’allunyen de la medicina alopàtica són un engany, o no serveixen per res, ja que no disposen d’evidència científica.
Hi ha molts matisos que cal aclarir:
-Un tema és la mala praxi mèdica (estafar, oferint com a tractament curatiu un remei que no ha demostrat ser-ho, a un malalt en estadi molt avançat d’una malaltia greu) i un altre tema és la validesa i efectivitat de cada una de les teràpies naturals per la millora de la qualitat de vida de molts i molts pacients.
-No totes les teràpies naturals s’han d’incloure en el mateix sac. N’hi ha, com l’acupuntura, que disposen d’evidència científica i són recomanades per l’OMS (en casos de dolor crònic i d’atenuació de símptomes per efectes secundaris de la quimioteràpia, per exemple). Exercides per professionals sanitaris són segures i eficaces, i estan sent aplicades en diversos hospitals d’arreu del món.
-De la mateixa manera, de nivells d’evidència n’hi ha diversos. Sobre ells s’hauria d’investigar i treballar per poder fer recomanacions vàlides, tant en medicina natural com en medicina alopàtica ja que, des de la medicina convencional, també sovint es recomanen tractaments farmacològics amb evidència més que dubtosa o bé inexistent.
-Això també ens hauria de fer plantejar quins interessos amagats poden haver en el fet de dirigir les investigacions i les recomanacions únicament cap als remeis farmacològics de tantes i tantes patologies.
-Finalment, no oblidar les limitacions que té el mètode científic en alguns casos per avaluar l’eficàcia dels tractaments (siguin naturals o no); per això la importància, un cop més, de parlar de “nivells d’evidència” i informar sempre als pacients de l’abast i possibilitats del què s’ofereix.
En tot cas, hem de seguir caminant cap a un model d’atenció a la salut de les persones que integri el màxim de disciplines possibles, de manera eficaç i segura. És denunciable enganyar, no informar i perjudicar, però negar la possiblitat de conèixer i comprovar els beneficis de les teràpies naturals ben emprades també hauria de ser-ho. Quan s’inclouran dins la cartera de serveis de la sanitat pública?
Us deixo aquest enllaç d’un article d’avui a la-vanguardia sobre Medicina Integrativa i nivells d’evidència.
Bon cap de setmana!
