HISTÒRIA

L’ACUPUNTURA (acus=agulla, pungere=punció), és probablement la més completa de les tècniques terapèutiques pròpies de la MEDICINA TRADICIONAL XINESA. Les altres són la Fitoteràpia -farmacopea amb plantes-, el TuiNa -massatge terapèutic- i el Qi Gong -gimàstica energètica-. Aquest terme es va començar a emprar al s.XVII pels jesuites que vivien llavors a Xina.

Els inicis de la Medicina Tradicional Xinesa parteixen de la transmisió oral d’una sèrie de coneixements que posteriorment es van anar compilant en textos. Uns textos que han arribat fins a dia d’avui, conformant el corpus teòric actual d’aquest sistema mèdic. Els manuscrits més antics daten del 1300 aC però en ells no es parla de medicina pròpiament. Els seus missatges són hermètics i críptics i per ser compresos correctament requereixen, a més d’un estudi minuciós i d’un domini excel·lent de la llengua xinesa, un cultiu vital previ basat en la tradició clàssica. Els primers textos mèdics són del 168aC, de quan daten també les primeres referències a agulles com a instrument terapèutic, tot i haver-se’n trobat de més antigues.

L’arribada de la Medicina Xinesa a Occident es dóna en dos períodes, un primer a finals del s.XVII, sent França el primer país en promocionar intercanvis de coneixements i investigacions “científiques” i, posteriorment, un segon, durant la segona meitat del s.XX, també amb França com a país pioner, extenent-se fins a i des d’EEUU a la resta d’Europa. A Espanya i Catalunya, des dels anys 60-70 cada cop hi ha més acceptació d’aquesta medicina de tradició milenària, a l’hora que es van fent esforços per aproximar-la socialment a tot aquell que necessiti guariment.

FONAMENTS

Les bases conceptuals de la filosofia i el pensament xinès (Taoisme, Confucianisme…) són les mateixes des de les que la Medicina Tradicional Xinesa entén el funcionament del nostre organisme: partint de la contemplació cíclica de tots els fenòmens de la naturalesa (inclòs l’ésser humà com una extensió més) i des de la visió dinàmica de la vida i del cosmos, fa ús del pensament analògic per interpretar-nos en la salut i en la malaltia. Amb una visió tant àmplia de la vida, aborda fàcilment la persona en totes les seves dimensions: física, emocional i espiritual.

Aquests fonaments filosòfico-conceptuals són l’arrel d’una sèrie de teories o principis bàsics des d’on s’estableix el diagnòstic i el tractament. Entre ells destaquen: la teoria del Yin i el Yang (U i Dos), la teoria dels tres tresors Shen-Qi-Jing (Tres), les cinc fases o moviments (Quatre), les 5 substàncies Shen-Qi-Xue-Jinye-Jing, la teoria dels Meridians i Colaterals (venes o fibres), la teoria dels nivells energètics o dinamismes, la teoria de punts, la teoria dels Zang-Fu. Un corpus de coneixement extens i estructurat que relaciona tot el què som amb tot el què ens envolta.

TÈCNIQUES

L’Acupuntura consisteix en la inserció i manipulació de fines agulles metàl·liques, estèrils i d’un sol ús, a uns punts específics del cos per aconseguir el guariment o la millora de la persona. Aquests punts són nusos energètics dels meridians, canals o venes que recorren el nostre cos, connectant òrgans i vísceres, l’interior amb l’exterior, el dalt i el baix i el dret i l’esquerre a mode de trama/xarxa energètica universal. Mitjançant la seva estimulació es restitueix el dinamisme correcte de l’organisme i es reequilibra l’estat de salut de l’individu.

Així, es tracta d’un abordatge natural que juga a favor de les pròpies dinàmiques de salut del pacient, estimulant-les en el propi cos-ment-consciència. Amb l’Acupuntura s’actua sobre el Qi, i actuant sobre el Qi, s’actua de manera integrada en totes les dimensions de la persona.

A pesar de les limitacions del mètode científic per explicar i avaluar l’efectivitat del tractament amb Acupuntura, darrerament estan sorgint molts estudis que correlacionen els efectes acupunturals amb les bases de la Neuroanatomia moderna (sistema nerviós autònom, eix psico-neuro-immuno-modulador…) i que donen validesa externa a aquesta via curativa de tradició mil·lènaria.

Per complementar el tractament amb les agulles existeixen una sèrie de tècniques coadjuvants que poden usar-se soles o en combinació:

• La Moxibustió consisteix en aplicar calor als punts d’acupuntura utilitzant cigars aglomerats de plantes seques com l’artemisa vulgaris.
• L’Auriculoteràpia o Auriculopuntura consisteix en col·locar les agulles o elements de pressió a l’orella, als anomenats punts auriculars, que són un sistema reflexe.
• L’Electroacupuntura consisteix en l’aplicació de corrent elèctric de baixa intensitat quan estan col·locades les agulles d’acupuntura.
• Les Ventoses són uns vasos que s’apliquen sobre la pell a diferents zones del cos fent el buit per a mobilitzar i estimular la zona a tractar.
• Les microsagnies són petits sagnats provocats per la punció repetida i ràpida d’agulles filants a zones concretes del cos, s’usa habitualment per alliberar calor.

L’Acupuntura i les altres tècniques associades de la Medicina Tradicional Xinesa es consideren oficialment actes mèdics, per tant, com amb qualsevol altre procediment terapèutic, es requereix la signatura prèvia del consentiment informat. En ell s’explica en què consisteix el tractament i els riscos (mínims) que implica i que el pacient, amb la seva signatura, assumeix.