Per escriure aquest tercer post en relació a Salut i Gènere, Acupuntura i Feminisme m’he ajudat de diversos articles publicats a la revista-dossier Feminismes, de Crític, a finals del 2017.

Com vam veure en l’escrit anterior, les dones estan molt menys estudiades mèdicament que els homes en patologies tan rellevants com la cardiovascular. Si això succeeix en les patologies compartides, en el que és específic de les dones: cicle menstrual, salut reproductiva i menopausa, el desconeixement científic i els errors de maneig són encara més grans.

Tant en l’adolescència, a partir de la menarquia (arribada de la primera regla), com durant la vida adulta i fins la menopausa, el cicle menstrual pot presentar alteracions, poden aparèixer malalties ginecològiques, alhora que tant el desig de concebre com l’anticonceptiu també solen requerir atenció.

En el sistema mèdic imperant es veu com el ventall terapèutic sol limitar-se als anticonceptius hormonals, que més enllà de servir com a mètode anticonceptiu (no barrera), s’usen per al tractament de: dolor de regla, amenorrea secundària (absència de menstruació després de la menarquia), endometriosi, síndrome de l’ovari poliquístic, miomes, cicle curt, cicle llarg, pèrdues intermenstruals (spotting), cicles irregulars, hipermenorrea, metrorràgies…

Conscients d’aquesta realitat, la primera reflexió porta a preguntar-nos com pot ser que alteracions tan diverses es tractin totes amb anticonceptius hormonals, que anulen el propi cicle. La segona pregunta és si ja es tenen en compte els efectes secundaris tan molestos dels anticonceptius hormonals: augment de pes, canvis d’humor, disminució de la líbido, alteracions de la funció tiroïdal, augment del risc tromboembòlic i augment del risc de càncer de mama. I la tercera i última, per què no hi ha interès en conèixer una mica més a fons la fisiopatologia d’aquestes disfuncions per tal de trobar alternatives terapèutiques més específiques i menys agressives, fins i tot no farmacològiques,  com per exemple l’Acupuntura?

Pel què fa a la salut reproductiva (embaràs i part) veiem com s’ha tendit a medicalitzar, quan es tracta de processos que són totalment naturals. Així, parlem de violència obstètrica quan es realitzen entre un 8% i un 20% de cesàries innecessàries (segons es tracti de parts realitzats a la sanitat pública o privada, respectivament), quan es practiquen episiotomies que serien evitables si es realitzés una prèvia educació del sòl pèlvic i de la musculatura perineal, i quan es duen a terme raspats post-avortament mal indicats. Un altre exemple de l’inadequació del sistema actual són les alteracions de la salut gestacional (baix pes al néixer, parts prematurs) degudes a ritmes de vida i polítiques laborals desajustades.

En relació a la menopausa, un altre procés natural que s’ha medicalitzat, existeix un discurs negatiu i atemoridor, referent al dèficit hormonal que cal tractar per evitar un cúmul de pèrdues i deterioraments. Cal tenir present, un cop més, que el tractament substitutiu hormonal té efectes secundaris indesitjats com l’augment del risc de patir càncer de mama i enfermetat cardiovascular i que només està indicat en determinats casos de menopausa precoç. La patologització d’aquest procés natural té sens dubte un origen cultural, que col·loca la identitat central de la dona en la reproducció i l’atractiu sexual. Així, quan aquesta etapa finalitza, hi ha una resistència a la seva acceptació i a la seva vivència des de la naturalitat.

L’alternativa que proposo a aquest abordatge força allunyat de la realitat dels cicles femenins és l’Acupuntura, que aporta un coneixement i una mirada molt més natural, atenta i ajustada a la fisiologia de la dona durant la seva evolució vital.

Així l’Acupuntura, a més de resoldre múltiples trastorns en relació al cicle menstrual, a la fertilitat, la reproducció i la menopausa sense necessitat de fàrmacs, aporta a cada dona el seu tractament individualitzat, que probablement també l’’ajudi a equilibrar i a sanar en les altres esferes. Com sempre, des de la perspectiva que ofereix l’Acupuntura, una mateixa manifestació o símptoma pot ser deguda a diferents alteracions o desajustos i a diferents nivells, segons cada persona, per tant, mai el tractament serà el mateix en totes elles. Tractem, doncs, les dones en el seu global tenint en compte l’entrellat personal, familiar, físic, psicològic, laboral, social, cultural i espiritual, no les malalties pròpiament, i això permet integrar i trascendir cada una de les limitacions ideològiques que solem carregar en cada un d’aquests àmbits.

L’experiència d’una atenció a la salut de la dona des d’un context conceptual diferent al del sistema mèdic actual (modern, occidental, heteropatriarcal), com és la possibilitat que ofereix l’Acupuntura, esvaeix una sèrie d’idees i d’abordatges que ens limiten la salut i la vida com a dones, a dia d’avui; en definitiva, ens fa més lliures.