L’examen de la llengua és un dels elements diagnòstics objectius en els que es basa la medicina xinesa. És un signe físic important ja que ve a ser, tal com deia un antic professor meu, una “radiografia de l’estat energètic intern” i constata la informació recollida prèviament amb l’interrogatori clínic. A la consulta, un cop acabada l’entrevista, arriba el moment en què al pacient se li demana que tregui la llengua; en la majoria de casos, s’obeeix aquesta ordre amb certa incredulitat i/o vergonya fins i tot, i sí o sí després ve la pregunta: “Però… què hi veus a la llengua?”
En primer lloc, de la llengua ens interessa 
conèixer la distribució per zones, que es corresponen amb els diferents òrgans/vísceres (entesos des de la seva funcionalitat). Aquest dibuix de mà dreta us pot ajudarà a ubicar cada part.
Si hi ha diferències evidents o característiques particulars en una d’aquestes regions, això és indicatiu d’una alteració pròpia en l’òrgan/víscera/funció que es representa en aquella zona de la llengua.
En segon lloc, de la llengua ens fixem amb les següents característiques:
–El color: rosat, pàlid, vermell, lilós, etc. Reflexa el grau de fred o calor que acumula l’organisme i l’estat del Qi i la Sang dels òrgans i vísceres que es corresponen a cada zona.
–La forma: llarga o curta?, inflada?, amb impromtes dentals laterals?, tremolosa?, desviada?, amb alguna característica especial de la superfície com per exemple estries, punts, úlceres o àrees depapilades?, les venes sublinguals estan ingurgitades?. Cada un d’aquests trets, dóna informació sobre excessos o mancances.
–El grau d’hidratació: és una llengua humida o seca? És a dir, com estan els líquids orgànics?
–La capa lingual: observem si hi ha capa o no n’hi ha, si és uniforme en tota la superfície o només apareix en certes zones, i en les que apareix tornem a fixar-nos en el color de la mateixa i el gruix, bàsicament.
Així doncs, el fet de fer-vos ensenyar la llengua a cada visita no és per capritx ni per exotisme, sinó que és perquè ens revela una informació valuosa i objectiva sobre l’estat intern en el moment de la visita. Ens ajuda molt a orientar el diagnòstic i a escollir el pla de tractament. I, finalment, també és un element importantíssim en el seguiment de la resposta i l’evolució del pacient després de les diverses sessions. Si teniu curiositat i us hi fixeu, veureu com canvia la vostra llengua quan no us trobeu bé, quan us sentiu regirats de la panxa, abans i després de la menstruació, quan aneu estressats, quan teniu febre o esteu refredats… Tot un món!
